verb
1 1 m. [LC] [RE] Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb.
1 2 [LC] [RE] el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat.
1 3 [LC] [RE] el verb encarnat El Fill de Déu fet home.
2 1 m. [LC] [FL] Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar en temps, aspecte, mode, nombre o persona que en una oració formen part d'un predicat i que designen accions, processos o estats. Verb transitiu, intransitiu.
2 2 m. [FL] Mot d'aquesta categoria. El mot córrer és un verb.
2 3 [FL] verb absolut Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat funcionalment sense complement explícit.
2 4 [FL] [LC] verb auxiliar Verb que s'uneix amb una forma no personal del verb principal per indicar, amb diferents graus i matisos, valors temporals, modals, aspectuals i de veu.
2 5 [FL] [LC] verb copulatiu Verb que, a causa d'un procés de gramaticalització, uneix el subjecte amb l'atribut i aporta al conjunt la seva significació més o menys abstracta.
2 6 [FL] verb d'estat Verb que designa una situació que es manté estable durant un període limitat o il·limitat de temps, que està mancada d'estructura temporal inherent o de fases de desenvolupament, i que, generalment, no pot ésser controlada per un agent.
2 7 [FL] verb efectiu Verb que té un complement objecte indicador del resultat de la significació verbal.
2 8 [FL] verb modal Verb gramaticalitzat que expressa l'actitud del parlant davant l'acció.
2 9 [FL] verb predicatiu Verb que funciona com a nucli d'un predicat.
2 10 [FL] verb principal a ) En una perífrasi verbal, verb en forma no personal que aporta el significat bàsic.
2 10 [FL] verb principal b ) En una oració composta, verb de l'oració principal.
2 11 [FL] [LC] verb pronominal Verb que es conjuga adjuntant-hi un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte.
2 12 [FL] [LC] verb substantiu El verb ésser .
